història de la colla

Els prolegòmens

L’11 de setembre de 1982 es produeix un fet històric dins el món casteller vilafranquí: neix una segona colla de castells a Vilafranca. A imatge i semblança de la primera formació castellera que va existir a la vila, la Colla de Castellers Xicots de Vilafranca apareix amb camisa vermella-rosada; un color que amb els anys aniria tendint a tornar-se vermell del tot. Li van posar el nom de Xicots seguint la tradició d’altres colles d’anomenar-la amb el terme amb què es coneixen els nens a la localitat, “xicots”.
Els seus promotors eren un grup reduït de castellers amb molta solera, que l’any anterior havien abandonat l’altra colla local per discrepàncies internes. Després d’un temps d’inactivitat castellera, la seva passió castellera i amistat els va fer retrobar-se i de mica en mica van anar gestant la idea de constituir una segona colla castellera a Vilafranca.
El nucli fundacional dels Xicots cal anar-lo a buscar a la plaça Milà i Fontanals, on Joan Sol hi tenia la seva esparteria, que era punt de trobada i tertúlia habitual dels afeccionats castellers de Vilafranca, Lluís Hill hi regentava una planxisteria; i altres tallers de la zona també van nodrir de castellers l’etapa inicial dels Xicots. Joan Sol, Lluís Hill i el seu germà Fèlix Hill constitueixen el grup fundador de la colla.
Malgrat que la gènesi dels Xicots parteix d’aquest triumvirat de castellers experimentats, la colla es va crear de zero, incorporant molt de jovent que feia amb els vermells els seus primers passos dins el món casteller.
Els primers assajos es van fer durant la primavera de 1982, i ja amb més intensitat a partir de l’estiu, a la mateixa “plaça dels Porcs”. L’objectiu dels promotors era ambiciós: que a Vilafranca hi haguessin dues colles de castells de vuit. Cal tenir present que fins aquell moment, en tot el segle XX només s’havia fet un castell de nou, l’any anterior a Valls.

Primers passos d’èxit

L’aparició dels Xicots en escena va crear una gran expectació. Van sortir en cercavila l’Onze de Setembre; van aixecar diversos pilars de 4 pels carrers del Centre; van plantar el seu primer castell, un 3 de 6, a la plaça de la Vila; i el punt àlgid de l’actuació va ser la torre de 6 que van carregar davant la biblioteca Torras i Bages, de la qual se n’inaugurava la remodelació. Aquella tarda, a la plaça de l’Oli, no hi cabia ni una agulla.
L’èxit inicial els va esperonar a participar en el Concurs de Castells de Tarragona, que seria al cap de tres setmanes, i allà sorprendrien el món casteller amb quatre estrenes: van descarregar la torre de 6, el 3 de 7, el pilar de 5 i també carregar el 4 de 7. I encara van cloure la temporada completant el 4 de 7, en la diada dels Minyons de Terrassa.
A partir d’aquí, la consolidació com a colla. Als anys següents van anar sovintejant els castells de set. En ser una colla poc nombrosa en efectius, els castells de set de gamma alta van anar arribant molt en compta-gotes. Durant el 25è aniversari dels Minyons de l’Arboç, a les acaballes de 1983, van carregar el primer 4 de 7 amb agulla i van intentar per primer cop la difícil torre de 7. L’any següent descarregarien per primera vegada el 4 de 7 amb agulla a la vilafranquina muntanya de Sant Jaume.

El revulsiu del pilar de sis

Els progressos eren evidents, però més lents del que la colla volia, fet que els va portar a un estancament tant en el nombre de gent com en els castells, sense perdre mai el nivell de set. Al 1987 els Xicots van tocar fons i calia buscar un revulsiu, i com que els Xicots eren un grup amb pocs castellers, però experimentats, es van plantejar un repte que semblava una quimera: el pilar de 6. Tot l’estiu el van estar assajant diàriament; en van fer els dos primers intents per festa major (29 i 31 d’agost) i posteriorment hi van tornar per Fires de Sant Sadurní. Finalment, la culminació de tot aquell treball va arribar en la tarda-nit del 7 de novembre, en la diada de commemoració del cinquè aniversari de la colla, quan van poder carregar l’esvelt pilar de 6. Un espadat que no es veia a Vilafranca des de feia quinze anys, l’any 1972.
Aquest fet suposà un rellançament dels Xicots. La temporada 1988 va ser pletòrica. Per la diada de Màrtirs Street, a la plaça Vall del Castell, hi van descarregar el seu primer 5 de 7. El 30 d’agost la colla va poder actuar per primer cop a la diada de Sant Fèlix: s’hi van anotar un èxit, carregar la primera torre de 7, però no van poder ni amb el pilar de 6 i ni amb el primer intent de 4 de 8 de la colla. L’any es va tancar de forma brillant en assolir el cinquè lloc al Concurs de Castells de Tarragona (la millor classificació mai assolida pels Xicots), en descarregar el 5 de 7 i carregar tant la torre de 7 com el pilar de 6.
Si bé al 1989 van tornar a carregar la torre de 7 i van tornar a actuar per Sant Fèlix, les desavinences internes van fragmentar la colla. Molts castellers van plegar, el potencial dels Xicots va caure en picat i va arribar al seu punt més baix al concurs de 1990, quan van quedar últims havent assolit tan sols un castell, la torre de 6.

Començar de nou

Calia començar de nou. Al 1991, els Xicots són una colla nova. De primer marxen quasi tots els seus efectius, fins al punt que ni tan sols es podien garantir castells de sis i es queden bona part de la temporada sense actuar. Però a partir de l’estiu comença a entrar-hi una nova fornada de gent jove, inexperta però molt voluntariosa, que els permet salvar la temporada amb una única actuació, el 6 d’octubre a Vilanova, on van plantar el 3 de 6 i el 4 de 6.
El 1992 es recupera l’activitat normal i ocasionalment els castells de set. No és fins al 1994 que els castells de set tornen amb regularitat i que comencen a assentar-se les bases per fer un altre salt qualitatiu.
Així, al 1995, amb la reincorporació d’antics castellers i un augment en el nombre d’efectius, la colla consolida l’actuació clàssica de set, recupera el 4 de 7 amb l’agulla i també carrega al Vendrell, el 8 de desembre, la torre de 7; un castell que la colla tenia per mític. Va ser la millor manera d’acabar una excel·lent temporada.

Colla de 8


Al 1996, per primera vegada els Xicots disposen d’un local social, al carrer Sant Raimon de Penyafort. Tenir local era el primer pas per poder créixer. Era un lloc d’assaig cobert, un punt de trobada, un espai comú on passar-hi el temps, on fer-hi activitats i fer colla. El resultat va ser la ràpida consolidació dels castells de set i mig i l’assalt als castells de vuit. Es van fer dos intents desmuntats de 4 de 8 per la diada de la colla de 1997, i l’any següent el carregarien per primera vegada el 29 d’agost de 1998, per festa major. Els impulsors de la colla havien fundat els Xicots amb la intenció que a la vila hi haguessin dues colles de vuit i ara el seu somni s’havia fet realitat. Encara el mateix any, el 15 de novembre a Gelida, els Xicots van completar-hi la primera torre de 7, en el més perfecte colofó a una temporada sensacional.
A partir d’aquest moment, la colla no deixaria de créixer, tot i que amb alts i baixos. De llavors ençà no ha deixat de plantar castells de vuit en cap temporada: 17 temporades consecutives plantant castells de vuit és un guarisme que només està a l’abast de les colles de nou (i no totes) i cap altre colla de vuit.
Al 1999 van descarregar i consolidar el 4 de 8 i la torre de 7, a més de fer els dos primers intents de 3 de 8, i de començar a assajar la torre de 8 amb folre. L’any 2000 van canviar de local social i van tornar als orígens, ja que es van establir a la plaça que els havia vist néixer divuit anys abans. On hi havia hagut l’antic “xatarrero”, el 25 d’agost inauguraven Cal Noi-Noi, un nom que al·ludia al nom amb què es coneixia popularment a principis de segle XX la taverna del Museu de Vilafranca, que va ser nucli dinamitzador de la vida castellera a la vila.

Primers folres


Aquell any també va estar farcit de grans resultats castellers: el primer 3 de 7 aixecat per sota (el 31 d’agost); els primers 3 de 8 carregat i torre de 8 amb folre carregada, al concurs de Tarragona; i la primera torre de vuit amb folre descarregada, el 29 d’octubre en la Diada del Roser, que a partir d’aquell any esdevindria la patrona de la colla. Amb aquesta temporada, els cronistes castellers van coincidir a qualificar els Xicots com la colla revelació de l’any.
El següent pas endavant cal situar-lo ja per festa major de 2004, quan els Xicots vencen la seva bèstia negra, el 3 de 8, que completen per primer cop. I per la diada del Roser, assoleixen per primer cop la tripleta de vuit descarregada: torre de 8 amb folre, 4 de 8 i 3 de 8, acabant amb tres pilars de 5 alhora.
Una actuació que van poder repetir en dues ocasions al 2005, per festa major i per primer cop a fora de Vilafranca (el 12 d’octubre a Barcelona), i que van estar a punt de superar el 30 d’octubre per la diada del Roser, quan van fer el seu primer intent de castell de nou; un 3 de 9 amb folre que va quedar molt a prop de coronar-se i que va fer llenya quan la cassoleta ja era mig col·locada. Aquell 2005 també van batre el seu propi rècord de castells de vuit: vint de descarregats i tres de carregats.
Al 2006 va fer, també pel Roser, el primer intent de cinc de vuit, que va caure quan ja entraven les cassoletes, i va assolir la setena posició al concurs de Tarragona amb els 4 de 8 i 3 de 8 descarregats, i la torre de 8 amb folre carregada. Al 2007, els Xicots van celebrar el 25è aniversari descarregant la tripleta de vuit dos cops, per festa major i pel Roser, quan a més hi van sumar el pilar de sis carregat, en la millor actuació de la història de la colla fins ara.

Entre els anys 2008 i 2011 els Xicots perden nivell. Pateixen un sotrac important, en quantitat i en qualitat de castells de vuit. Però quan més magre pintava, al 2012 es produeix un salt qualitatiu sense parangó, que els menaria a l’etapa més brillant de la colla, sota la direcció de la cap de colla Aina Mallol.
Molt resumidament: al 2012 els Xicots fan més castells de vuit que mai (18), entre els quals deu 3 de 8 i la recuperació dels castells folrats (dues torres de 8 carregades); també s’intenta el 5 de 8 pel Roser, que es queda a pocs segons de carregar-se, i del qual se’n dibuixarien per primer cop les dues aletes per Roser de 2013. L’any 2014 els vermells recuperen, i de quina manera, la torre de 8 amb folre, que feia sis temporades que no descarregaven: la completen en cinc ocasions. A més, els dos dies de la Festa Major
assoleixen la tripleta de vuit descarregada; queden segons al concurs de castells de Tarragona del dissabte, fent els mateixos castells que els guanyadors (tripleta de vuit); i es fan dos intents de 3 de 9 amb folre per la diada del Roser, que marquen el camí que hauria de seguir la colla els anys següents.

Colla de 9

Un punt i a part mereix el trienni 2015-2017. Després de la progressió dels últims anys, i amb una ambició sense límits, la colla de Cal Noi-Noi ataca amb èxit els castells de nou.
En tres anys els Xicots fan l’aleta a ni més ni menys que set castells de nou, i ho fan amb una seguretat en si mateixos impròpia d’una colla que fa els seus primers tastos en aquest nivell: sense errar en cap actuació. L’estrena arriba per la Festa Major de 2015, el 29 d’agost, quan carreguen el 3 de 9 amb folre per primer cop. Un mes després, a Torredembarra, descarreguen també per primer cop el 5 de 8; i encara pel Roser
ajuntarien en una mateixa diada aquestes dues construccions, el 3 de 9 carregat i el 5 de 8 descarregat. A les acaballes de l’any, a Altafulla, hi farien el seu primer i únic intent de pilar de 7 amb folre, que va fer llenya quan l’enxaneta feia la motxilla.
El 2016 els Xicots arriben al seu zenit en descarregar el 29 d’agost a Vilafranca el seu primer castell de nou, el 3 de 9 folrat. A més a més, dos dies després, també per festa major, completen per primer cop el pilar de 6. I al concurs de Tarragona aconsegueixen per fi imposar-se en l’edició del dissabte, amb la torre de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre carregat i el 5 de 8 carregat (el segon de l’any; el primer, a la Granada). Per acabar d’arrodonir el seu any més excels, pel Roser carreguen per primera vegada el 4 de 9 amb
folre i fan la que encara és la seva millor actuació, en ajuntar-lo amb el 5 de 8 i la torre de 8 amb folre descarregats. Com a cirereta a aquesta excel·lent temporada de rècords, a primers de novembre, a la plaça del Pou d’Altafulla, els Xicots hi planten un 4 de 8 amb quatre dones al pis de terços.
El 2017 encara veuria tres castells nous per part dels Xicots: primer el 9 de 7; a la festa major de la Granada, el primer 4 de 9 amb folre descarregat per la colla, que repetirien per la Festa Major de Vilafranca; i encara cal sumar-hi l’heterodox 7 de 8, que descarregarien tant la vigília de Sant Fèlix com pel Roser. A més, d’aquest cal computar-hi el primer i únic intent fet per la colla del 4 de 8 amb agulla, al Pla de la Seu de Tarragona.
L’altíssim nivell assolit els anys anteriors ja no es va poder mantenir més. Baixes de tronc (moltes) i menys efectius a plaça i a assaig es va traduir ràpidament en la pèrdua de la condició de colla folrada, malgrat alguns infructuosos i poc afortunats intents de castell de nou encara el 2018. Ara els Xicots són colla de castells de vuit, a l’espera de tornar a tenir l’oportunitat de posar el peu al coll de noves fites que tornin a emmirallar el món casteller.
L’ambició, en els Xicots, sempre hi serà. 423 construccions superiors a la torre de 7 ho certifiquen.

Vocació viatgera

D’altra banda, una altra nota destacada en la història dels Xicots és la seva vocació viatgera. Han actuat en més de 150 poblacions del Penedès, de tot Catalunya i també de més enllà. Així, han aixecat els seus castells a Alacant, Saragossa, Màlaga, Madrid, el País Basc, Navarra, també a Alemanya, Eslovènia, Andorra i diverses vegades al sud de França. L’any 2008 es van convertir en la primera colla que va actuar al continent africà, va ser a l’estiu, al Marroc, a les localitats de Tànger, Assilah i Xaouen, on van rebre una càlida acogida.